A l’exposició The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la, destaquen per sobre de tot les fotografies de Dorothea Lange, retrats corprenedors del drama humà que suposà el Dust Bowl i del periple de la migració des de les Grans Planes fins a Califòrnia. Un petit tast de les gairebé 4.000 fotos que va realitzar entre el 1935 i el 1942 com a fotògrafa a sou de la Farm Security Administration. Un càrrec – el de fotògrafa pagada pel govern federal – que es guanyà gràcies a la seva professionalitat i a la qualitat del seu treball.

L’any 1929, quan va esclatar la Gran Depressió, Dorothea Lange estava casada amb el pintor Maynard Dixon i tot just un any abans havia donat a llum el seu segon fill. La família vivia a San Francisco, on Lange regentava un estudi fotogràfic. La greu crisi que comportà la Gran Depressió va sembrar els carrers d’arreu del país d’escenes impactants que – suposo – eren inevitables de plasmar per a una fotògrafa com Dorothea Lange. Com a resultat, l’estiu del 1934 inaugurava una exposició a la galeria del grup fotogràfic f/64 amb algunes d’aquestes vistes del San Francisco post Crac del 29.

De tots els visitants que passaren per l’exposició de Lange a la f/64, cal destacar-ne un, ja que capgirarà la història. Paul Schuster Taylor era economista i professor de la Universitat de Califòrnia, també treballava per al govern de Franklin Delano Roosevelt que havia iniciat un pla de mesures per revertir els efectes de la Gran Depressió. Concretament, a Taylor, li tocava analitzar i realitzar informes sobre la migració, en especial la d’origen mexicà. L’any 1934, en veure les obres de Dorothea Lange a les parets de la galeria, ho va tenir clar a l’instant, la necessitava per il·lustrar els seus informes. Amb aquest propòsit la va contractar.

A partir d’aleshores, Paul S. Taylor i Dorothea Lange iniciaren una relació professional que ben aviat traspassà al vessant sentimental. Lange i Taylor es divorciaran de les seves respectives parelles per casar-se a finals del 1935.

Entre altres, Lange i Taylor elaboraran dos informes l’any 1935 sobre la situació dels migrants a Nipomo i Imperial Valley que Taylor trametrà al govern federal. Aquests documents tindran efectes directes sobre el territori, la creació dels camps de migrants de Marysville o el de Weedpatch (dirigit per Tom Collins i escenari de part d’“El raïm de la ira”, l’obra insigne de John Steinbeck) es deuen, sobretot, a la feina de Lange i Taylor.

Aquests mateixos informes, amb les fotografies de Lange, arribaran fins a mans de Roy Emerson Stryker, membre de la  Farm Security Administration i responsable de la sel·lecció de fotoperiodistes per documentar i crear un registre fotogràfic dels efectes de la Gran Depressió. D’igual forma que li passà a Taylor l’any 1934, quan Stryker va veure les fotografies de Lange, de seguida resolgué que la volia en el seu equip, i l’agost de 1935, li feia signar el contracte pel qual passava a integrar-se al grup de fotògrafs que varen bastir la memòria gràfica d’un dels períodes més fascinants – tanmateix trist – de la història dels Estats Units.

El matrimoni Taylor-Lange va continuar amb la seva tasca i mentre Lange immortalitzava la crua realitat dels okies, Taylor recollia la informació per elaborar els seus informes. El llibre conjunt An American Exodus: A record of Human Erosion, publicat l’any 1939 resta com a exemple. La parella trametia els reportatges al govern federal i també realitzava ponències entre els cercles influents per tal d’augmentar la consciència vers la necessitat d’ajudar: «No podem tolerar entre nosaltres la fam i la malnutrició dels seus fills, les seves condicions de vida insalubres i la seva malaltia. Ni l’estat de Califòrnia ni els Estats Units poden posposar o esquivar aquesta responsabilitat».

En definitiva, doncs, Paul S. Taylor i Dorothea Lange són dos dels noms propis que cal afegir a la llista, amb els de Tom Collins o John Steinbeck, de personalitats vinculades al Dust Bowl. Però sense oblidar els veritables protagonistes, els homes i dones que menaven vers Califòrnia a la recerca del seu futur. Fins al 5 de gener us esperen al Museu de la Vida Rural. Visiteu-los!

Àlex Rebollo, comissari de l’exposició

Crèdit fotogràfic: Lange i Taylor el 1939. © Imogen Cunningham